dilluns, d’agost 29, 2016

El planeta potencialment habitable Próxima b

Després de la disquisició sobre les possibilitats i probabilitats de vida en altres planetes que vaig escriure al bloc, aquesta setmana l'astrònom català Guillem Anglada-Escudé (llicenciat per la Universitat de Barcelona però que per a poder investigar amb cara i ulls ha hagut d'anar a la Universitat Queen Mary de Londres, vaja quines coses, no?) ha trobat un planeta habitable orbitant a l'estrella més propera (més propera llevat del Sol, clar). Les observacions s'han dut a terme durant més d'una dècada a l'European Southern Observatory (ESO) a Xile.

No es pensin que aquesta estrella propera estigui aquí mateix passat Massalcoreig sinó que en distàncies astronòmiques una mesura de quatre anys llum -3,78·1013 km- doncs ho podem considerar proper. Això vol dir que si disposéssim d'una tecnologia capaç d'anar a, posem per exemple, una velocitat de 540 milions de km/h trigaríem vuit anys en arribar-hi. Si fa o no fa el mateix que ens passa als lleidatans quan anem a Cambrils amb la vergonyosa carretera nacional que patim. Com el Sol, en teoria, no ha d'acabar-se fins d'aquí 5·109 anys, tenim tot aquest temps per anar fent la mudança cap el nou planeta. El planeta se l'ha anomenat Pròxima b i orbita cada 11,186 dies al voltant de l'estrella Pròxima de Centaure. Tota la vida anomenant-la Alpha Centuri i ara a tots els mitjans apareix amb aquest nom de Pròxima de Centaure.

Les estrelles més properes al Sol
Aquest exoplaneta és un món rocós amb una massa 1,27 vegades més gran que la de la Terra i per la seua posició té una temperatura compatible amb la presència d'aigua. Curiosament el planeta orbita molt a prop de l'estrella, a 7.000.000 km. Perquè es faci la idea la Terra orbita a 149.600.000 km del Sol, això vol dir que el planeta Proxima b està un 95% més a prop de la seua estrella que la Terra. Aleshores, com pot ser que aquest planeta estant tan i tan a prop de l'estrella està dins d'una zona habitable? No hi deu fer més calor que al mig de la passarel·la del Liceu Escolar en ple mes d'agost? La cosa està en què Alpha Centauri és una estrella molt més petita (un 12% de la massa del Sol) i molt més freda que el Sol, una nana roja. Si al Sol la temperatura arriba a 5.500 ºC, en una nana roja arriba només a 3.700 ºC, un 67% de la temperatura solar. Com l'estrella és més petita i més freda les òrbites dels possibles planetes habitables seran més properes (gràcies Newton i Kepler!). L'estrella, i molt menys el planeta, no cal que els busquin al cel per la nit perquè només és visible des de l'hemisferi sud i amb telescopi. Tot i que com ja vaig comentar en l'anterior article que tot això no es troba mirant el telescopi sinó mirant l'ordinador.

Tot i això ara cal investigar que passa amb la temperatura, amb la rotació, amb els camps magnètics, si té atmosfera...  l'efecte atmosfèric és essencial per la protecció dels raigs ultraviolats i per l'estabilitat de la temperatura. Anglada-Escudé creu "que té atmosfera i que la podrem estudiar en un trànsit". L'investigador es proposa ara "buscar-hi vida" perquè "fins ara els buscàvem [els exoplanetes] com pescant, on fos i com fos. ara ja sabem que en tenim un a tocar de nosaltres i podem dedicar-hi molts més esforços". Els de Ciutadans ja estan preocupats per si a Próxima b s'hi ensenya el castellà.

Aquí un video on un senyor explica totes aquestes coses:

Si té ganes (i temps) de llegir:

1 comentari:

Sergi ha dit...

Quan vinc cap aquí no espero entendre la totalitat dels articles, però m'ha agradat l'explicació sobre el tipus d'estrella que és Alpha Centauri i per què els sus planetes poden estar més a prop. Molt interessant!

Per cert, tinc la impressió que aquest any l'apartat de necrològiques del resum de final d'any et quedarà llarga...