dijous, de desembre 31, 2015

El 2015: l'any del vagi vostè a saber què.

Acabem el 2015 esperant a què aquesta gent (en femení) de la CUP es decideixi per alguna cosa, els que s'autoanomenaven acceleradors del procés acaben anant a una velocitat que converteixen el Pas de la Somereta en Niki Lauda. A veure si quan faci el resum del 2672 ja s'han decidit... John Forbes Nash ressuscitaria -mort poques setmanes després de rebre el premi Abel- per poder aplicar la seua teoria de jocs en les negociacions. I miri que això de fer la independència ho teníem ben fàcil després de no sé quants 11-S fotent shows com el de la Meridiana i amb la Junta Electoral Central (central de Madrid) dedicant espais electorals compensatoris, amençanant-nos amb corralitos com el de Grècia, inhabilitant el jutge Vidal, Felipe González fent cartes franquistes i el Jorge Fernández Diaz comparant-nos amb el gihadistes. Mirin que estic per fotre un xiscle que ni el del Cristiano Ronaldo aquell.

Un any on s'ha pogut demostrar que la humanitat és capaç de trobar aigua a Mart i d'arribar a Plutó gràcies a la New Horizons però que és incapaç d'entendre la pregunta de la consulta d'Unió el 14-J o d'analitzar frases tan lúcides com "es el vecino el que elige el alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde". Vaja, tan clar com que "un vaso es un vaso y un plato es un plato". Ja veuen "me parece que estamos en una disquisición que no conduce a parte alguna". Un grau de competència que ni el de la policia belga... y la europea?

Els d'Arnó enguany han reclamat més quartos a la Paeria pel tema de les multes dels radars -que aprenguin de la UEFA a posar multes!-, però la veritat és que ja no correm tant perquè tenim por de trobar-nos el veí de la ramaderia Pifarré tallant-nos el carrer, i com que anar en un Volswagen trucat pot sortir-nos car algun crio es dedicava a passejar per sobre de la passarel·la. Clar que per molt que Arnó reclami la Paeria tenia feina en vestir el personal amb 36.000 € en corbates, foulards i en sopars a Casa Irene d'Arties, Ep, tot suposadament segons la Marta Camps. De fet va ser tot tant suposadament que el PSC se va fotre la gran castanya en les municipals i han entrat ERC, la CUP, el Comú i aquell partit on diuen Lérida. Com amb el PSC per molt que l'Iceta els balli "Don't stop me now" no hi volia pactar ningú ni fart de cansalada i frankfurts, van ser aquests de C's que van tancar l'anomenat pacte de la vergonya, un pacte amb uns punts que realment no diuen res de concret excepte un on deixa clar que el català deixarà de ser llengua preferent a la Paeria. L'Àngel i l'Àngeles ja són la parella de moda a Lleida, fins i tot inaugurant la fira De Nuvis. Nostresinyó mos va castigar amb una brutal pedregada el dia 1 d'agost precedida d'un eclipsi que ja mos va avisar el 20 de març i una nevada el 4 de febrer, Res de "caloret faller". La natura és sàvia i ni el nou bisbe no ho para, Sort que hem tingut el "Som de l'Oest" del Postureig de Lleida per distreure'ns. Perquè si sortíem de Lleida la cosa no anava gaire millor, per l'A-2 mos vam trobar l'incendi d'Òdena i si anàvem a Salou teníem els senegalesos en peu de guerra durant l'estiu.

L'any pintava fatal començant amb l'emissió del documental "Barcelona ciutat morta", que mos posava sobre avís dels desastres que arribarien enguany. Uns de provocats com els atacs de París i de Charlie Hebdo, els del museu de Tunis i el dels estudiants de Kenia. Altres provocats per l'origen d'aquests atemptats amb les tragèdies dels refugiats sirians, els naufragis al Mediterrani i la famosa foto del nen mort a la platja. Uns altres provocats per vagi a saber vostè què com l'explosió de la fàbrica de Tianjin i el del famós vol 9525 de Germanwings del copilot Andreas Lubitz. Accidents desgraciats com el de les padrines d'Agramunt, les noies dels Mangraners i els ciclistes de Serós. I els típics desastres naturals com el terratrèmol del Nepal. L'any ha estat  més negre que el del watsapp en molts aspectes i tot i que hem estat contents perquè la UNESCO ha reconegut com a patrimoni de la humanitat les falles del Pirineu no ens hem pogut estar de recordar la violenta mort de  la Mónica Pérez de la Mariola, el metge Jaime Villalba, la noia de Sabadell, les noies de Cuenca, de Castelldefels i l'assassinat del professor Abel Martínez. També dos famosos empresaris lleidatans ens han deixat enguany: Josep Vall Palou i Àngel Pujol.

Per acomiadar l'any amb una mica d'alegria podem posar la música de Demis Roussos, Sergio Blanco (Mocedades, Sergio y Estíbaliz), Steve Strange (Visage), Chris Rainbow (Alan Parsons), Lesley Gore, Mike Porcaro (Toto), Moncho Alpuente, Percy Sledge, Ben E. King, BB King, Manuel Molina (Smash), Marujita Diaz, Javier Krahe, Gary Richrat (REO Speedwagon) James Horner, Cory Wells (Three Dog Night), Scott Weiland (Stone Temple Pilots), Willie Nelson i lemmy Kilmister (Motorhead).  I acompanyades per les explicacions de dos grans savis: Jordi Tardà i José Claudio Cifuentes "Cifu".

Si vostè és dels que es queda mirant la tele pot recordar el Saza o la Lina Morgan, que fa molt de cap d'any del tipus Viva el 89. O si li va un altre estil pot mirar alguna obra de la Rosa Novell, l'Àngels Poch, l'Ana Diosdado o l'Amparo Baró. Pel·lícules del Vicente Aranda, Christopher Lee o Wes Craven. Si és més vintage pot recordar alguna entrevista del Jesús Hermida amb Txiqui Benegas per exemple o amb Ruiz Mateos. Si tira més per l'esport recordi alguna cursa del Joan Garriga o de Jules Bianchi. O si és més de casa nostra miri una funció dels Pastorets amb el gran homenot lleidatà Enric Castells. 

Per últim, si vostè és més de lectura, gaudeixi de Gunter Grass en alguna edició de José Manuel Lra Bosch, però això sí, ben mudat per la data i si pot ser de Pedro del Hierro. La política també ens ha deixat defuncions com la de Lluís Hernández i Pedro Zerolo, però també la de CiU i potser la d'Unió, no? 

No sé, com que segurament el 2016 sigui millor, no? Que vagi molt bé!

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Com sempre, els teus posts de resum són per deprimir els més alegres. L'apartat d'esqueles és el més extens que hi ha en els resums de tot lo món. Déu n'hi do l'any que hem tingut, desastre rere desastre, i a l'alcaldia de Lleida un de ben gros, certament. El vostre alcalde hauria de caure per les escales accidentalment un dia. Ah, i no t'oblidis certificar la defunció d'ICV, o és que no comptes els transvasaments d'ànima?

Manel ha dit...

Impressionant com sempre, Sr. Montardit ����