diumenge, de febrer 22, 2015

Coses que científicament poden passar aquest 2015

Sí, ja sé que amb molt de retard perquè som a mitjans de febrer, però és que estic més ocupat que un progre espanyol contant els tic-tac de Pablo Iglesias.

Un dels post habituals que acostumo a fer cada començament d'any és aquell en què intento endevinar els esdeveniments científics que tindran lloc durant l'any en curs. 

Començo a enumerar així una mica a l'ample, que tampoc cal escriure molt per dir segons quines coses i ja som a finals de febrer:



  • Per començar l'any 2015 ha estat declarat com l'Any Internacional de la Llum (International Year of Ligh, que dit així en anglès queda més cool) ja que enguany es compleixen els 150 anys que el físic i matemàtic escocès James Clerck Maxwell (1831-1879) va unificar, a partir de les idees de Faraday, les interaccions elèctriques i magnètiques en les seues equacions de Maxwell. Electricitat, magnetisme i òptica resultaven ser una mateixa cosa encara que a vegades tenien aparences diferents. Imagineu l'alegria de Maxwell quan devia adonar-se del que havia aconseguit. Per a un físic no hi deu haver millor recompensa que unificar fenòmens aparentment diferents. Avui en dia aquestes equacions, encara que poca gent n'ha sentit a parlar, són probablement les equacions comercialment més importants que coneixem. No tan sols regeixen el comportament de tot plegat, des de les instal·lacions domèstiques fins als ordinadors, sinó que també descriuen ones diferents de les de la llum, com ara microones, radio-ones, llum infraroja i raigs X. 
  • Després d'acabar l'any passat pendents de les peripècies del Philae al cometa 67P i de l'imprevist de l'ombra del lloc de caiguda que no permet carregar les bateries del robot explorador, a finals d'aquest any veurem si la proximitat del cometa al sol pot despertar  la màquina de la hibernació. Aquest és el que havia de ser el projecte estrella de l'Agència Espacial Europea i del qual en vaig parlar ja al bloc.
  • També a Europa, i aquest cop des de la catedral científica que és el Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN) es té previst tornar a obrir el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC), que es va tancar el 2013 després del possible descobriment del Higgs per fer-li la ITV i millorar-lo amb més potència. De fet, es creu que les partícules xocaran a una energia de 13·1012 eV. L'objectiu ara és l'estudi de la teoria de la supersimetria (la SuSy) i de la matèria fosca, aquest cosa que ocupa el 95% de l'univers. La supersimetria és una característica que consisteix en què cadascuna de les partícules fonamentals té una companya supersimètrica amb un espín que es diferencia en 1/2, és a dir, la partícula supersimètrica d'un fermió (espín  1/2, 3/2, 5/2,...) serà un bosó (espín 0, 1, 2...) tenint ambdues la mateixa massa. Es planteja que en l'Univers primigeni, les partícules i les seues companyes supersimètriques eren indistingibles, a mesura que l'Univers s'expandia i es refredava aquesta supersimetria es trencà. La partícula supersimètrica estable més lleugera LSP (lightest supersynnetric particle) se veu que correspon a materia fosca "freda" formada per partícules del tipus WIMP (weakly interacting particle) totes hipotètiques i d'aquí la relació entre els dos conceptes. Pot llegir més sobre el tema en aquest article o en aquest altre. Si es disposa a fer-ho tingui el cap ben clar.

  • La NASA torna a la càrrega en l'exploració espacial i es preveu que al mes de juliol la sonda New Horizons arribi al planeta nan Plutó després de 9 anys de viatge. Curiosament quan la NASA va enlairar aquesta missió, l'any 2006, Plutó encara no havia perdut la categoria de planeta el pobre. A veure quines coses ens aportarà d'aquest llunyà objecte. De totes formes espero que enguany la NASA ens anunciï alguna nova sorpresa després de la missió Rossetta de l'ESA.
  • Una altra sonda de la NASA, la Dawn, arribarà a l'objecte més gran del cinturó d'asteroides que volten entre Mart i Júpiter. Aquesta sonda estudiarà la composició de Ceres per comprovar si és cert el que es creu que conté aigua gelada.
  • També es preveu que a partir d'unes restes de 400.000 anys s'aconsegueixi aclarir la relació evolutiva entre humans i neardentals. A veure què en diu l'ADN.

1 comentari:

Sergi ha dit...

Que hi ha eleccions a la NASA aquest any també? Caram tu, ara sembla que totes les missions hagin de passar aquest any!