dijous, de setembre 26, 2013

MFSB -TSOP (The sound of Philadephia)

A mitjans dels anys 70 encara no existia el disco sound o so discoteca. Si fem cas a la llei d'oferta i demanda la causa era molt senzilla, encara no havia prou mercat perquè productors i músics creessin la quantitat de temes necessaris, però era alguna cosa que llucava i que els més llestos del sector foren capaços de veure amb una mica d'antelació.

Les primeres aportacions provinents del soul van arribar a través d'Isaac Hayes ("Theme from Shaft")qui fou el primer en afegir instruments de corda i elements electrònics (oh!) al que havien fet els seus companys de soul de Memphis. També Barry White ("You're the first, the last, my everything") aquell senyor de la veu greu i extraordinari productor experimentà amb una gran visió en una línia similar. I en una població tan calenta per tot el que suposava ritme i diversió com era Miami, George Mc Crae ("Rock your baby") i la KC and The Sunshine Band ("That's the way, I like it") començaven a sonar a les pistes de ball.

Per tant, s'estava gestant una nova forma de creació i de música que els productors Leon Huff i Kenny Gamble van aprofitar per crear la discogràfica Philadelphia International Records (PIR pels amics), que fou qui popularitzà el que ara coneixem com a So Filadèlfia" i del qual intentaré tractar en aquest apunt.

Això del So Filadèlfia era una inversió bestial en aquells temps en la manera de crear música, el protagonisme de la guitarra o el piano s'apartava per deixar puesto al baix o els teclats de ritmes sincopats. Un tipus de música pensat més per a ballar que no pas per escoltar. Ara perquè això ho trobem molt normal però pensi en els començaments aquestos que li explico... potser no existiria David Guetta... Aquest So Filadèlfia fou l'autèntica avantsala del veritable so de discoteca prefabricat en un laboratori i que després s'encarregarien de popularitzar Gloria Gaynor ("I will survive"), Donna Summer, Bee Gees ("Stayin' alive"), Chic ("Le freak"), Village People ("YMCA") i molts més que si vostè és el suficientment carca recordarà haver ballat.

Així que gràcies a Gamble i Huff i sobretot també al fitxatge del productor Bobby Martin, productors, pianistes i cantants van sorgir noms com The Three Degrees, Harold Melvin ans the Blue Notes, The O'Jays, The Trammps o MFSB (MOther, Father, Sisters, Brothers) que foren les autèntiques estrelles del So Filadèlfia. Aquests últims eren músics professionals contractats com a col·laboradors per les gravacions als Sygma Studios de Filadèlfia, el marc on aparegué aquest so. També el conegut tema del cantant de jazz Billy Paul "Me and Mrs Jones" fou llençat a l'èxit des d'aquests estudis.

The Three Degrees eren tres (esclar!) noies solistes que els hi arriba l'èxit des de Filadèlfia amb temes com el sensacional -diuen els crítics- "Maybe" (1970), el rotund nº1 "When will I see you again" (1974) o "Woman in love" (1976). També van posar veu a la banda d'instrumentistes MFSB en aquest meravellós i fantàstic tema que desprèn l'essència del so Filadèlfia com és "TSOP" (1974), cançó que correspon a les inicials de The Sound of Philadelphia. Altres cançons dels MFSB foren "Love is the message" (1973) i "Sexy" (1974) per posar les més exitoses.

Els O'Jays també eren un trio de color però aquest cop masculí, els principals èxits de la factoria Gamble i Huff foren "Back stabbers" (1972) i "Love train" (1973).

I també són coneguts de Filadèlfia els èxits dels Harold Melvin & The Blue Notes... per una banda el "If you don't know me by now" (1972) popularitzat pels Simply Red el 1989 i "Don't leave me this way" (1972)  famós per la versió dels The Communards el 1986.


Ara Bobby Martin, el principal productor, ha mort als 83 anys després de crear el So Filadèlfia i d'haver treballat també pels Jackson 5, Etta James, Dusty Springfield o Wilson Picket.