dissabte, de juliol 31, 2010

Malcolm McLaren - About her

Senyors (i senyores) lectors (i lectores, esclar) avui celebro l'article 200 del bloc. El número 200 és massa vulgar i com la gent acostuma a celebrar els nombre múltiples de 5^2, doncs jo no ho faré i la deixaré per un altre nombre.
Enguany se m'està acumulant la feina d'articles melomano-necrològics, els músics es moren que no te'n dónes compte tu! I avui dediquem aquest apunt a l'ínclic (paraula que no sé ben bé què vol dir però s'acostuma a posar davant d'un nom de persona) Malcolm McLaren.
És difícil fer un article més o menys curtet d'aquest personatge sabent que hi ha uns quants llibres sobre ell i els seus afers més o menys musicals (fa uns anys em vaig llegir una biografia seua de més de 200 pàgines). McLaren va saltar a la fama musical com a descobridor i manager dels New York Dolls (als quals vestia amb trajes de la Guàrdia Roja de Mao), Adam & the Ants, Bow Wow Wow (grup que serà recordat més per la portada d'un disc seu on la cantant menor d'edat sortia conilla que no pas per una altra cosa) i sobretot del Sex Pistols. També se'l coneix per haver triat a Chrissie Hynde, cantant dels The Pretenders, com a venedora de la seva botiga (SEX) de roba que ell mateix dissenyava.
És a dir, va ser l'inventor del punk, de la roba del rock (a la seua botiga es vestien David Bowie, Ringo Starr, Rod Steward i Mick Jagger), dels new romantics i a més es va presentar a l'alcaldia de Londres (no sé si us podeu imaginar Jordi Tardà a la Paeria per fer una comparació).
Però tot i apadrinar grups, McLaren també va fer incursions pròpies al món musical. El 1983 inventa la tècnica del sampling en el seu disc "Duck rock" amb l'insuportable single "Buffalo gals" com a major èxit. El 1985 en el disc "Fans" va una versió molt... no sé ni com definir-la, de l'òpera "Madame Butterfly"... En aquesta cançó es veu que també introdueix la tècnica del vogueing... us sona a la MAdonna dels 90?
Però potser la cosa més curiosa és l'intent de recuperar el vals vienés en el disc "Waltz darling" del 1989. El seu disc pòstum és de l'any 1998, en el qual reversiona el "Buffalo gals".
Avui em costa molt acabar l'article triant un video de McLaren... no pas per la qualitat, perquè el trobo un pesat i un insuportable. Però potser ens quedarem amb "About her", cançó coneguda perquè es va incloure a la peli "Kill Bill 2"... i ja se sap, que per culpa de les pelis es coneixen cançons.
No crec que tampoc sigui una gran pèrdua en el món musical. Perdoneu, però algú ho havia de dir. Au, descansi en pau.

dimecres, de juliol 07, 2010

Les valls d'Àneu


(Nota: tot i que per la foto ho pot semblar no es tracta de cap apunt sobre Catalunya des del terra del bloc Que Tinguem Sort)

A hores d'ara encara no sabem si aquesta manifestació del dissabte 10-J l'encapçalarà el president Montilla amb una senyera o l'Oliana Molls amb una pancarta que hi posi "Vendo Seat Ibiza en buen estado". Aquesta unitat no l'acabaré de comprendre jo... m'hauria d'ajudar Bertrand Russell amb la seva teoria de conjunts potser. Bé, és igual, deixem-ho perquè diumenge continuarem sent una autonomia amb els mateixos expolis i insults de sempre.

Per això avui em poso en plan Zen en el més estil Gaspar Hernàndez i li proposo anar a voltar pel que podria ser el paisatge més bonic de Catalunya (tot i que a la sèrie de Tele 3 no devien trobar ningú que el patrocinés). Fa uns caps de setmana vaig voltar després de tenir-les molts temps oblidades per les valls d'Àneu (esdrúixola, no plana, sinó els indígenes de la zona s'emprenyen).

Les valls d'Àneu comprenen la part de més al nord del Pallars Sobirà. Pel sud podríem dir que comencen a Escaló i pel nord fins a l'estació de Bonabé. Per l'oest trobem el Parc d'Aigüestortes i el Port de la Bonaigua i per l'est la vall d'Unarre.

L'hotel que us recomano és el Roca Blanca d'Espot. Un hotel molt agradable (nosaltres vam ser els clients 499), molt ben apanyadet i on el sr Josep us tractarà de meravella. Sobretot en els esmorzars, amb tot de productes de la zona i no aptes per a vegetarians. 300 classes d'embotits, formatge de tupí i iogurts d'una borda de per allà. Passejant per Espot també trobem un dels millors monuments de les valls, el restaurant Casa Juquim. Quin descobriment! L'olla pallaressa, el filet de cuixa de senglar, la truita de riu, el paté... i per quatre duros! Im-pres-cin-di-ble per qualsevol dominguero (espero que ho llegeixi el Dani del bloc Diaris d'un Dominguero). El poblet d'Espot és boniquet, amb la seva església romànica típica de la zona i el seu pont medieval sobre el riu Escrita que també és típic de la zona (el pont, no el riu).

La vila més gran de la vall és Esterri d'Àneu. Teniu per visitar l'Ecomuseu de les Valls, podeu fer una passejadeta pel poble i travesseu el pont que uneix les dos ribes del Noguera Pallaressa. Veureu que la cara nord del pont és més alta que la pared sud, per evitar els vents que vénen del nord. I si dineu a Esterri la braseria L'Esquella és molt recomanable, està davant mateix de l'entrada de l'Ecomuseu. Demaneu girella si podeu.

Pujant Noguera Pallaresa amunt, hi ha una ribera espectacular on podem trobar paisatges molt pintorescos i pobles encantadors. Es pot visitar Borén, Isavarre, Isil i Alòs d'Isil (cadascun amb la seua església, esclar!). Quan s'arriba a Isil per carretera podeu veure el paisatge de la foto, l'església romànica de Sant Joan d'Isil amb el riu darrere. Espectacular. Aquestos pobles us sonaran per les famoses falles i per la sèrie de les Veus del Pamano que va emetre TV3.

Des de la carretera d'Espot es pot agafar un altra que deu fer poc que està asfaltada que porta als pobles d'Estaís, Jou i Son (del Pi). Tots els pobles són bellíssims, però pareu a Son i visiteu el conjunt monumental de Sant Just i Sant Pastor de Son. Des d'Esterri es té una imatge espectacular d'aquest poble penjat dalt d'una muntanya. Podeu aprofitar per dinar a Casa Masover.

Més desconeguda és la vall d'Unarre amb pobles gairebé deshabitants (o deshabitats del tot) però encantadors: Cerbi, Gavàs, Unarre, Burgo, Llavorre, Escalarre (recordeu el Doctor Music Festival?). També podeu voltar per València d'Àneu (pàtria del conseller Llena, tot i que sent del PSC potser se m'ofén en posar pàtria), la Guingueta d'Àneu, Sorpe i si sou més arriscats pujar fins a Berrós Jussà i Berrós Sobirà. Un poblets penjats de la muntanya i que es veuen baixant de la carretera d'Espot just davant. I em deixava el monestir romànic de Sant Pere del Burgal, evidentment les pintures han estat expoliades pel MNAC, faltaria més.
Ah! I tranquils perquè tot això es pot fer amb cotxe, sinó jo no ho hagués fet pas, eh?
Bones vacances!