divendres, de febrer 26, 2010

L'IEMath i els 2.500.000 € desapareguts


Vostè que ja és una persona assenyada a la seva edat, suposo que ja sabrà què són els impostos. Els impostos són aquella quantitat de diners que vostè, jo i els 38 seguidors (i seguidores) d'aquest bloc paguem per tal que els diferents governs existents (municipals, comarcals, provincials, regionals, estatals, europeus i aviat veguerials i potser interplanetaris) els inverteixin en millora de carreteres, en la construcció d'hospitals, escoles o en les prejubilacions de determinats banquers. Banquers que amb aquestes prejubilacions cobren més del que cobrarem vostè, jo, els 38 seguidors de bloc i les 4 generacions següents i anteriors de tots nosaltres junts.

Avui em proposo explicar-los-hi una història que de ben segur ningú n'haurà sentit parlar. A veure si així donant primícies augmenten els lectors....

L'any 2006, un senyor que vivia dels impostos anomenat Francisco Matellán, en aquell temps secretari general de Política Científica i Tecnològica (sí, li juro que aquest càrrec existeix tot i que potser no l'havia sentit anomenar mai) proposa la creació d'un centre nacional de matemàtiques (llegeixi aquí la paraula nacional com a sinònim d'espanyol) anomenat IEMath (Instituto Español de Matemáticas). Com sempre passa en política el senyor Matellán crea una comissió d'experts que redacten els objectius, l'estructura, l'organització i la manera de funcionar d'aquest Instituto.

Curiosament i rarament, les coses s'estaven fent molt bé i Matellán aconsegueix un finançament de 2,5 milions d'euros de la llavors ministra Mercedes Cabrera i que estan recollits en els Presupuestos Generales del Estado per a 2008.

Però per una cosa que el govern Zapatero estava fent amb cara i ulls, arran les eleccions generals de 2008 i per canvis dins del mateix partit, cessen a Matellán (ho feia massa bé) i posen en el càrrec de Política Científica a un tal José Manuel Fernández de Labastida (el nom no dóna bona impresió ja). A partir d'aquí tot comença a complicar-se (com és normal en política) i el Ministeri d'Hisenda comença a posar objeccions a tot (com també és habitual). A més, les diferències entre Comunitat de Madrid i Ministerio no faciliten gens les coses. Però per la llei de Murphy sabem que si les coses poden empitjorar aleshores aniran pitjor i, efectivament, el 2009 Fernández de Labastida cessa del seu càrrec i el projecte de l'IEMath passa a mans de Montserrat Torné (directora general de Cooperació Internacional). Ja m'explicaran que fa un projecte de matemàtiques a Cooperació Internacional... ridícul... és com si posessin a George Bush com a president d'UNICEF o a Rosa Diez de presidenta de Reagrupament.

Bé, i què ha fet aquesta senyora especialista en cooperants internacionals? Doncs ha decidit que l'estructura de l'IEMath és massa complicada i vol començar de nou. I així s'ha acabat tot. Amb una tia que no té ni idea de matemàtiques ni de coneixement científic i amb 2,5 milions d'euros pressupostats desapareguts i que algú s'haurà embutxacat.

I la meva reflexió és... hauria passat el mateix si s'hagués intentat crear una cosa tan sostenible i multicultural com un, posem per exemple, Institut de Ciències Medioambientals? O un Institut de Sostenibilitat Mundial? O un d'investigació periodística? O un sobre l'estudi de la figura de Gonzalo de Berceo? Malauradament estem parlant de matemàtiques... una cosa rara, ignorada, desconeguda i majoritàriament odiada. Però que constitueix l'eix central del desenvolupament científic.

P.D: Avui m'ha quedat un escrit massa sèrio, però és lo que hay! No fotrem res de bo amb les matemàtiques...

dissabte, de febrer 20, 2010

Alan Parsons Project - Eye in the sky

Aquesta setmana m'he assabentat de la mort d'Eric Woolfson. Què no sap qui era? Doncs era el Project d'Alan Parsons Project. Alan Parsons Project era un grup format per Alan Parsons (lògicament) i Eric Woolfson que es va deixar veure a finals dels 70 i durant els 80 enmig dels Supertramp, Queen, Dire Straits o Roxy Music de torn que els van tapar bastant. De fet no van tenir mai cap èxit rotund i han estat més recordats pels melòmans raros que no pas pels aficionats musicals en general.

Ja de per si els seus discos publicats eren bastant complicats des del punt de vista del que avui en dia s'entèn el concepte de disc. El seus discos eren obres complertes sobre una temàtica i no pas un conjunt de singles independents uns dels altres. Aquella espècie extranya de gent que es diuen crítics els van arribar a etiquetar com a rock cinemàtic (????). No sé què hi deuen veure de cinemàtica... Sí que és cert, però, que els seus discos tenen una base d'inspiració científica.

El primer disc "Tales of Mystery and Imagination" (1975) és un treball sobre els contes d'Edgar Allan Poe. El seu segon disc (i genial!) fou "I Robot" (1977) basat en les lleis robòtiques d'Isaac Asimov. D'aquest disc fou bastant coneguda la cançó "I wouldn't went to be like you". Després van publicar "Pyramid" (1978), que barrejava el culte esotèric egipci i les matemàtiques. D'aquest disc potser us sonaran "In the lap of the Gods" o "What goes up". El quart disc "Eve" (1979) s'ocupava d'entrendre les relacions amb les dones (continuava la seva obsessió per la ciència ficció). "The Turn of a Friendly Card" (1980) potser va ser el més fluix de tots i tractava sobre el joc i l'atzar en la societat d'aquell temps. El major èxit els va arribar amb "Eye in the Sky" (1982) que parlava sobre la invasió de la intimitat amb l'alta tecnologia (i això el 1983! ja m'explicaran que dirien ara!). A partir d'aquí poca cosa més... un dedicat a "Gaudí" (1987) amb cançó dedicada a la "Sagrada Família" (no sé si han fet una dedicada a la tuneladora també) o un altre a Froid, "Freudiana" (1992).